D’infant, ho vas fer mil vegades. T’apropaves a un grup de nens coneguts o desconeguts i preguntaves a què jugaven. “A què jugueu?” Els nens et deien el nom del joc. 

– Ah, d’acord, puc jugar?
– Només si coneixes les normes.
– Les conec.

I començàveu a jugar. Com per art de màgia, sabent el nom del joc no calia res més per jugar: només un conjunt de rituals, alguns jugadors, i un ambient.

Aquests jocs, com ara Hide-and-Seek, I-Spy, La Terra és Lava, Tocar i Parar, estan formats per paraules, rituals lingüístics, i accions. Més enllà d’això, consisteixen en la lògica: si A, llavors B.

Els objectius ben definits donen lloc a l’engany i a l’estratègia. Això fa riure. Ningú s’ho pren personalment. Ningú té por. Els nens intenten predir el comportament dels altres jugadors per a guanyar.

Hi ha rituals. Rituals gairebé religiosos. Compteu. Anuncieu. Te’n acordes?

“Ets tu!” “T’he trobat!”

Aquests actes de parlar formen part de la jugada i de la coordinació entre els altres nens de l’entorn. Cada anunci té la seva reacció. Quan dius, “T’he parat!” El grup sencer sap el que s’ha de fer. 

Quan ereu nens habieu d’utilitzar el vostre entorn perquè no teníeu res més: només les vostres imaginacions i els altres nens a l’entorn. Actualment és el mateix. Els vostres fills no necessiten res més.

El joc és més agradable quan els resultats són imprevisibles. Si jugues al Fet i Amagar i hi ha un nen molt més ràpid que els altres nens del grup, no fa molta gràcia. Per aquest motiu a la nostra escola donem molta prioritat a què els grups siguin equilibrats. 

El joc ha de ser previsible però no el resultat d’aquest. El resultat ha de ser un resultat de les accions dels jugadors i una funció de les seves decisions. Han de tenir poder. 

Això anomenem entropia i la mesurem amb rigor dins del projecte, i la fem servir per unir alumnes per fer classes.

En resum, cadascun d’aquests jocs té el seu propi guió que defineix i delimita la possible interacció entre jugadors i les possibles conseqüències de cada acte que el jugador pot triar dins del mateix guió. 

I això és kidspeak, el nom que Jeffrey donar aquest fenomen l’any 2011 quan buscava una paraula per descriure això que, de fet, no en té. Això també és Kidspeak, el nom del nostre projecte, anomenat per aquest fenomen.

Excepte amb Kidspeak, durant el joc, els nens sempre aprenen sobre l’idioma que se suposa que han d’aprendre – l’anglès – i també que l’utilitzen durant el joc i com un element de la jugada.

I ho fan d’una forma divertida. Aprenen a equivocar-se, a perdre la por a parlar l’anglès, sense adonar-se’n.

Preu

L’activitat té un preu de 120 €/trimestre

Contacte Empresa

Event Timeslots (3)

Dimecres
12:40 - 13:40
4t-6è

Dimecres
13:45 - 14:45
2n-3r
Comissio Extraescolars

Divendres
13:45 - 14:45
1r
Comissio Extraescolars